Mentre la Llíber acudeix a una cita molt important, evoca la primavera del 1939, el final de la guerra civil. Només té setze anys. Ella i la seua iaia es troben atrapades al port d'Alacant. cercant un exili honrós. Amb el seu somni d'embarcar-se en un vaixell que les porte lluny de les represàlies feixistes, un vaiexell que no hi va arribar mai. Les tropes feixistes les fan presoneres al cam d'Albatera. La ciutat de València, les muntanyes de la comarca dels Ports amb el maquis, Barcelona, les neus dels Pirineus, totes aquests llocs seran els escenaris de la seua particular diàspora cap a la frontera camí de l'exili, fugint de l'horror i la barbàrie. En aquest llarg camí, la protagonista creix, s'enamora, lluita, plora i, sobretot, s'encreua amb un munt de persones que l'ajuden a tirar endavant. La solidaritat, la imaginació, la lluita i també l'amor esdevenen la consigna per a sobreviure.
Clica on posa "Treball L'últim vaixell" per a veure-lo:
Fa temps, a classe de valencià, van treballar l'ús de les preposicions, per a qui encara no les tinga clares, baix pose algunes d'elles, i quan s'utilitzen, per a que les consulteu.
· Per a designar un lloc utilitzem: a (em vaig a Paris)
· Per a designar procedència fem servir: de (vinc de la platja)
· Per a indicar pas fem ús de la preposició: per (he passat per la fruiteria)
· Per a designar companyia o un mitjà de transport utilitzem amb (vinc amb Jose, vinc amb tren)
· Sols farem servir en davant de demostratiu (visc en eixa casa)
La ciutat va ser fundada a finals del segle XII com un petit poble de pescadors a la vora del riu Amstel, on es feu una petita presa o resclosa (dam en neerlandès). Les primeres notícies de l'existència de la ciutat daten tan sols de 1275, quan el comte Floris V d'Holanda concedeix un privilegi comercial al poble de pescadors d'arengs que vivia sobre el terreny format per un dic (dam) a la desembocadura de l'Amstel. Amsterdam es desenvolupa a partir d'aquest nucli històric. Cap a 1300 aconsegueix la categoria de ciutat i el 1317 Guillem III l'annexiona al comtat d'Holanda. El 1345 té lloc el miracle eucarístic -una hòstia consagrada que el foc no aconsegueix consumir- i Amsterdam es converteix en un important centre de peregrinació. El 1428, el comtat d'Holanda, que incloïa Amsterdam, passa a mans de Felip III el Bo, duc de Borgonya. El 1489, Maximilià, vidu de Maria de Borgonya, filla de Carles el Temerari, accedeix a què l'escut de la ciutat integri la corona imperial.
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
II
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
Comentari poema d'Ítaca:
El poema es un conjunt de metàfores, que parlen de les situacions de la vida. Ens diu que cal aprofitar la vida al màxim, viure coses bones i tindre moltes aventures per a després tindre'n bons records. Ens parla que cal lluitar per aconseguir les nostres metes i que sempre hem d'anar endavant, a més ens diu que no hem de tenir por a triar nous camins, perquè si ens equivoquem, aprendrem dels erros. Es a dir,l'important no és sols aconseguir el que et proposes, sinó de la manera en què l'aconseguixes, divertin-te i aprenent , mentre ho fas.
Al principi no coneixia el poema, i mai l'havia sentit i fins i tot al llegir-lo no l'entenia, però al treballar-lo a classe em vaig adonar què és un poema molt xulo i amb moltes coses que ensenyar-nos.
ambientada a Anglaterra en l'Edat Mitjana, en concret en el segle XII, durant un període de guerra civil conegut com la Anarquia anglesa, entre l'enfonsament del White Ship i l'assassinat de l'arquebisbe Thomas Becket. No obstant això, també es recrea un viatge de peregrinació a Santiago de Compostel a través de França i Espanya.
La novèl·la descriu el desenvolupament de l'arquitectura gòtica a partir de la seua precursora, l'arquitectura romànica i les vicissituds del priorat de Kingsbridge en contrast amb el teló de fons d'esdeveniments històrics que s'estaven produint en aquest moment. Tot i que Kingsbridge és el nom d'una localitat anglesa real, el Kingsbridge a què es fa referència en la novel.la és, en realitat, un lloc fictici representatiu del típic poble anglès en el qual s'establien mercats en l'època.
