Vilaplana Barnés Silvestre, 1, La mirada d’Al-azraq, ed. Marfil 1999
La mirada d’Al-azraq, és una novel·la de l’escriptor valencià Silvestre Vilaplana, Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d'Alacant. Aquesta novel·la es pot catalogar com narrativa de gènere i de misteri/ com a subgènere.
Aquest llibre, és una història, que barreja un enigma emmascarat pel pas dels segles amb la relació amorosa dels protagonistes, la por a les desaparicions i assassinats de gent amb relacions amb els personatges principals i l’aparició d’una ombra misteriosa. La història està ambientada a l’Alcoi actual la major part del temps, però hi apareixen fragments de l’Alcoi del segle XIII i parts que transcorren a la universitat d’Alacant. També, podem dir que està narrada en 3ª persona per un narrador omniscient.
La història comença amb el que podríem dir que és un epíleg en que és narra com Al-Azraq, un cabdill musulmà va a conquerir la ciutat d’Alcoi i com l’intent de fer-ho, el maten amb una fletxa que se li clava entre al front.
Després, comença ja la ’historia. Anna i Roger estan a la biblioteca buscant informació sobre la batalla d’Alcoi del 1276, i com que no troben massa informació sobre el cabdill de les tropes musulmanes, demanen al cap dels bibliotecaris, un home vell, si els podia deixar passar a l’arxiu sense classificar de la ciutat d’Alcoi . Aquest els diu que sí, però que a l’endemà.
A primera hora, Anna i Roger ja estaven a la biblioteca, entraren a l’arxiu d’ Alcoi i trobaren una carta misteriosa, amagada en un llibre vell, escrita per Ramon Torregrossa, el capellà de la ciutat d’Alcoi del segle XIII, que conta que després de la mort d’Al- Azraq una malaltia es va estendre per la ciutat per la qual cosa va enterrar el seu cadàver a un lloc on ningú mai el pogués trobar “ al final de les tres creus, on mor el sol” ja que si trobaven el cos i li llevaven la fletxa, el cabdill musulmà ressuscitaria.
Roger i Anna , angoixats van a la universitat d’Alacant a parlar amb Albert Abad, el director d’aquesta. Li donen una còpia del text traduït del capellà, i aquest li diu que per demostrar l’autenticitat del document, calia una còpia de l’original, per lo que tornen a Alcoi.
Allí es sorprenen quan veuen que a la casa del Roger han entrar, veuen tots els mobles tirats i moguts de lloc, però es donen conte que no han furtat res, sinó que han esborrat i s’han portat tot el treball dels xics sobre Al-Azraq, per lo que desconsolats, comencen a besar-se abans de ser interromputs per la veïna del Roger, que crida al comissari Moreno per a que vaja a la casa de Roger i així denunciar l’ocorregut.
Al matí següent, Anna i Roger van un altra volta a l’arxiu d’Alcoi on es donen conte de que el paper del capellà havia desaparegut junt amb el cap de bibliotecaris. Després, criden a la universitat d’Alacant per informar al director de l’ocorregut i es quan descobreixen que el director també ha desaparegut.
Com que Al-Azraq en tenia un diamant com a joia, els xics decideixen anar a la joieria d’Alcoi on parlen amb el joier per saber si aquest en sap alguna cosa sobre el diamant d’Al-Azraq, Aquest li diu que solament és una llegenda, per lo que no hi havia de fer massa cas. Al dia següent Anna i Roger s’assabenten de que el joier ha sigut assassinat.
Després de l’incident, Anna i Roger visiten al Jordi, un amic de Roger, que li dibuixa un mapa de l’Alcoi del segle XIII, on gracies a ell poden començar a buscar per la ciutat d’Alcoi allò de les tres creus.
A partir d’ací, la història comença a embolicar-se, ja que està la desesperança per trobar el cadàver d’Al-Azraq, la mort sota un enverinament del Jordi i el misteri de les tres creus que posteriorment s’adonaran de que el que volia dir no era el que pensaven. Tots aquestos esdeveniments donaran pas a un final espectacular, que cap dels lectors podrà endevinar i on descobrirem, qui està darrere d’aquestes desaparicions i assassinats. Un final on apareixeran personatges nous com Van Stumb, on sabrem qui és realment Albert Abad (el director de la universitat d’Alacant) i què és del cos d’Al-Azraq.
En la novel·la hi destaquen diversos personatges, els principals: Anna i Rogger, podríem dir que són redons, doncs evolucionen al llarg del llibre, s’enamoren, i els seus pensaments canvien, les seues decisions també... En la part on millor podem vore que són personatges redons, és al capítol on Anna després d’ assabentar-se de la mort del Jordi decideix anar-se’n a viure a casa de la seua tia, per lo que a Roger l’envaeixen una sèrie de pensaments i sentiments propis d’un personatge redó. Els personatges secundaris serien Jordi, Van Stumb, el comissari Moreno i el bibliotecari cap. Tots estos podríem dir que son plans doncs els seus pensaments i actitud, quasi no avancen a la història. Finalment tenim els personatges fugaços que apareixen una o dues voltes i no en tornen a eixir més, són per exemple: la dona bibliotecària i el joier.
En quant al llibre podem dir que és una bona novel·la de misteri, que et deixa pensant en moltes coses alhora: on estarà Al-Azraq soterrat, qui està darrere de les desaparicions,... Es a dir, podem dir que és un llibre fàcil de llegir gràcies a que l’argument és molt interessant. Tot i que el llibre m’ha agradat prou, l’únic que veig que podria, per al meu gust, estar millor, és que la història d’amor dels protagonistes l’ha deixada com en segon lloc, ja que n’ha fet tan bé l’efecte de causar intriga al lector, que no s’ha endinsat massa en eixe tema.
Aquest llibre de Silvestre Vilaplana, m’ha agradat molt, en té un vocabulari ample i unes descripcions precises, per la qual cosa recomane la novel·la tant a públic juvenil com adult que al que li agraden els relats de misteri.
.jpg/240px-Mountain_Weasel_(Mustela_altaica).jpg)
