A la Literatura Catalana no han aplegat les cançons de gesta, els textos més antics que coneixem són les Cròniques, que contenen cançons de gesta prosificades.
El primer text historiogràfic que s’ha trobat al monestir de Ripoll, data del s. X. Aquest text es troba en llatí i compta la història dels Comptes de Barcelona, els reis d’Aragó i els orígens de Catalunya, per la qual cosa un text molt important per a la cultura catalana i per això al segle s. XIII es va traduir al català.
Posteriorment, es van trobar Les Quatre Grans Cròniques més recents que la primera. Dos d’elles s’havien escrit al s. XIII (crònica del rei Jaume I i llibre del rei Pere o crònica de Bernat d’Esclot) i les altres dues al s. XIV (crònica de Ramón Muntaner i crònica de Pere el cerimoniós).
Aquestes quatre cròniques presenten unes característiques generals. En primer lloc, totes quatre tenen un valor històric i literari, ja que trobem cançons de gesta prosificades. Després, observem documents de l’època i records de les persones que les han escrit. Podem dir que aquestes cròniques són pròpies, ja que els quatre autors van viure el fets que conten. Finalment cal destacar que l’eix central de la història és un rei i que acompleixen una funció propagandista.
1ª CRÒNICA:
Crònica de Jaume I: Aquesta crònica va ser escrita pel rei Jaume del 1240 al 1274 i conta la vida del rei, per això els episodis més importants són les conquistes de València i Mallorca, les campanyes militars contra els musulmans, les lluites internes en Catalunya i els problemes amb el seu fill. Aquesta crònica conta fets reals, dissimula les derrotes i altres episodis que no són favorables per a la corona i narra més explícitament els episodis més importants.
És una obra que es caracteritza per tindre un punt d’intimitat, és a dir, que presenta al rei amb una part militar i una humana, per utilitzar una llengua viva, és a dir, la del poble, amb un llenguatge col·loquial i amb paraules en llengua dels interlocutors i per tindre diàlegs en estil directe.
2ª CRÒNICA:
Crònica de Bernat d’Esclot: Aquesta crònica va ser escrita entre el 1283 al 1288 i narra diferents regnats, des de la unió dels comptes de Barcelona amb els reis d’Aragó fins a Pere I el gran. En aquest text els episodis més importants són les conquestes de Pere el gran i la conquesta dels francesos als catalans i la posterior victòria dels catalans.
Aquesta crònica és caracteritza per ser objectiva, ja que està escrita per un cronista i no pel rei, per introduir una part historiogràfica anterior a l’època del cronista obtinguda gràcies als documents oficials de la Cancelleria Reial i per la llengua viva i col·loquial, es a dir, la del poble.
3ª CRÒNICA:
Crònica de Ramón Muntaner: Aquesta crònica, escrita entre el 1325 i el 1328, narra des del naixement de Jaume I fins a la coronació d’Alfons III. Està escrita per a ser escoltada i no per a ser llegida. Té una finalitat política ja que exagera les accions de la corona, posa i dóna importància a les victòries catalano-aragoneses i restant-li importància a les seues derrotes. A més, reflecteix el seu amor per la llengua i per la corona, justificant les seues accions com un missatge de Déu. Aquest autor utilitza frases fetes i té un estil directe per lo que és una llengua viva.
Ramón Muntaner pertanyia a una classe adinerada. D’adolescent va anar a l’exèrcit i participà en la conquesta de Menorca i a l’expansió per la mediterrània. La majoria dels fets que narra els ha viscut, per la qual cosa, és un testimoni directe. Ell a la seua crònica deixava clar la importància de la corona i deixava constància del seu servici a aquesta.
4ª CRÒNICA:
Crònica de Pere el Cerimoniós: Aquesta crònica escrita pel rei Pere al 1386, comprèn tot el seu regnat. Els episodis més importants són la integració de Sicília, Mallorca i Sardenya a la corona d’Aragó. En aquesta època és el màxim esplendor de la cancelleria reial.
Les característiques d’aquesta crònica són la llengua culta que usa, la visualització entre la Edat Mitjana i el Renaixement i les justificacions imposades com “necessitats d’estat” per a les conquestes. Els objectius que presenta aquesta crònica són afermar i donar prestigi a la corona i justificar les seues accions.
CONCEPTES:
· Historiografia: estudi de la història i les seues fonts
· Obres historiogràfiques: obres que conten la història d’un poble o comunitat
· Cronista: persona que parla de fets contemporanis a ell
· Historiador: Investiga la història del passat
· Cancelleria Reial: Institució important per a la unió de la llengua, establint una llengua estàndard per a un conjunt de dialectes.
