BIOGRAFIA:
El segle XV va estar marcat per l’entronització de la dinastia dels Trastàmara en la Corona catalanoaragonesa, la importància de València com a eix econòmic i cultural del regne, i l’època d’esplendor de les lletres catalanes, el Segle d’Or. És en aquest context on hem de situar a Ausiàs March.
Ausiàs March visqué a la societat feudal de la València del segle XV. La societat medieval s’organitzava en tres grups o estaments: la noblesa, el clergat i la plebe. Aquest últim estament estava format pels camperols y per la incipient burgesia (artesans, comerciants…) que començaven a agrumar-se en nuclis urbans.
Ausiàs March pertanyia a la noblesa. Va nàixer a Beniarjó, la Safor, al 1397. Ausiàs com a noble que era, va rebre educació per a formar-se com a cavaller, però com que son pare era un poeta destacat, també va rebre educació com poeta. Actuà plenament com a membre de l'estament de la cavalleria: fou senyor de terres properes a la ciutat de València, vassall del rei Alfons el Magnànim, i no deixa mai d'actuar com un senyor feudal gelós de les seves prerrogatives.
Quan son pare va morir el 7 de juny del 1413, Ausiàs, amb tretze anys, quedà sota la tutela de sa mare Elionor. Però, poc a poc va anar sent el responsable dels bens que li havia deixat son pare. Al 1419, ja armat cavaller, Ausiàs va començar a preparar-se per a la seua primera expedició Mediterrània. Ja que, un any després, va partir a Sardenya, tot i que la disputa es solucionà diplomàticament. Després de la seua primera expedició, Ausiàs tornà a Gandia i ja en tenia 25 anys. I no fou fins al 1424 quan tornà a anar a altra expedició militar, aquesta volta, contra que les illes de Gerba i Quèrquens, bases de pirates que atacaven Sicília.
El rei com agraïment a Ausiàs pel seu comportament coratjós en les expedicions en què havia participat, va recompensar el 20 d'abril del 1425 l’Ausiàs amb la confirmació i augment dels drets com a senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa, i el càrrec de falconer reial. Quan Ausiàs va decidir abandonar el càrrec de falconer, va tornar a les seues terres. Fixà la seua residència a Gandia, on residia sa mare Elionor, que va morir l'any 1429. A partir d'aleshores, ja amb més de 30 anys, portà una vida sedentària dedicada a la administració i millora de la seua herència, a defensar els seus drets feudals i a escriure poemes.
Al 1437 es casà amb Isabel Martorell, provinent de la petita noblesa de Gandia, No tingué descendència d'aquest primera unió, Aquesta dona va morir el setembre 1438, i el 1443 es tornà a casar, ara amb Joana Escorna, que tampoc va tenir descendència.
Entre 1439 i 1442 va escriure les seves Cants de Mort possiblement motivats per la mort de la seva primera esposa. Durant el seu matrimoni amb Joana Escorna i després de la seva mort va compondre la majoria dels seus poemes didàctics i d'apassionades meditacions.
El 1450 els March s'havien traslladat de Gandia a València. Visitava les possessions de Beniarjó per controlar la propietat i el negoci del sucre. Amb 57 anys va veure morir la seua segona esposa. Al 1458 Ausiàs estava malalt de gravetat i fou al 1459 quan aquest va morir.
OBRA:
Ausiàs March fou un escriptor que s’allunya de la poesia trobadoresca, un tipus de lírica originaria a Occitània i que era sobretot de temàtica amorosa, però també podia centrar-se en aspectes polítics, morals, literaris, etc.
Ausiàs va trencar els motlles d’aquesta poesia ja que fou dels primers que va començar a escriure en català en lloc de Llatí o Occità i dóna a la dona un nou tractament, ja que per a ell la dona és un ésser humà amb totes les seues qualitats i els seus defectes o vicis. A més, la relació home-dona és el compost de l'amor sensual i l'amor intel•lectual. Utilitza imatges quotidianes per parlar de l’amor, un llenguatge més proper que no els dels trobadors. Els seus poemes són característics per: La presència d'objectes quotidians (pa, portes, forn...), els paisatges on se situa l'acció són del món medieval/feudal (castells, hostals,...), els personatges també són del món medieval/feudal (camperols,dames,nobles...), el seus poemes es solen desenvolupar entre una comparació del poeta i algun terme militar, marítim, mèdic, etc i l’utilització d’increpacions i interrogacions per aconseguir l'aproximació entre l'autor i el lector.
Tanmateix, respecte del llenguatge, encara manté recursos de la lírica trobadoresca, com per exemple l’ús del vers decasíl•lab, l’estrofa de huit versos o cobla i la utilització de senyals per amagar el nom de la dama, com Llir entre Cards o Plena de Seny.
La poesia d'Ausiàs March es mostra d'una banda culta, doncs hereta dels trobadors "l'expressió formal" de l'amor i en té un estil elegant i exacte. La seua obra està constituïda per cent vint-i-vuit poesies. I es poden classificar per cicles temàtics. On s'observa una evolució formal i conceptual en els diferents cicles, per la qual cosa es considera que el total de la seua obra es com un immens poema. Els cicles són: Els cants d'amor, Els cants de mort i Els cants espirituals.
Als cants d’Amor, per l’Ausiàs, la dona és una persona real, humana i individual i, en conseqüència la relació home-dona serà el compost de l'amor sensual (sentits) i l'amor intel•lectual (contemplació i pensament). Podem dividir aquests cants en cinc senyals que són: Plena de Seny, Llir entre cards, Amor, amor, Mon darrer bé i Oh, foll amor.
Els cants de mort estan formats per sis poesies dedicades a la mort de la seua segona esposa i estan escrits sense senyal. En aquestes poesies, el poeta, reflexiona sobre els temes més comuns que la mort d'una dona estimada hi pot ocasionar: el destí de l'ànima, el dolor per l'absència, el record del temps passat...
Els cants espirituals estan adreçats a Déu. Són un conjunt de 224 versos, escrit en segona persona i considerats com un dels poemes més importants de la literatura en valencià. En aquestos, Ausiàs s'hi mostra preocupat per aconseguir el camí de Déu i en té por de ser condemnat per haver caigut en el "foll amor" de la qual cosa es penedeix, fins i tot demana a Déu que li ajudi per no fer més pecats.
