LLUNA DE SANG

  

                                Les gotes repiquen suaument contra la finestra. Dins, el crepitar del foc trenca el silenci, i una dona, balancejant-se lleugerament sobre el balancí mira per la finestra on els últims raigs de sol es filtren pel grisenc cel. La nit, majestuosa, s'alça en el firmament i la lluna emet suaus espurnes porpres i carmesís deixant l'ambient enrarit.

     La dona vella, trista, desolada, afligida, recorda clarament l'última Lluna de Sang. Nota com aquesta li atrau, mira la xemeneia i veu com les llengües de foc van minvant fins deixar la cendrosa habitació en penombres. Tanca els ulls i deixa que els seus records envaeixin el seu pensament.

TEXT 1R LAURA:

     Començava a enfosquir i el cel s'inundava de tons rosats, ambarins i groguencs. Havia arribat el moment d'anar. Vaig començar a baixar per l'agrest bosc. No plovia, ja que els frondosos arbres actuaven com un impermeable. Vaig caminar més ràpid, ja que la nit omplia l’entorn. Començava a entreveure el vast prat, sabia que ell hi era. No vaig tardar molt en divisar-lo, estava assegut sobre l’humida gespa i quan em va veure, es va aixecar amb urgència.

     La seva esvelta figura destacava sobre els altres elements. Vaig córrer fins a ell. Tenia l’ embolicat cabell calat; els seus ulls tendres es clavaven en els meus. Ell em va somriure i el seu dolç alè es barrejava amb el meu. Li vaig agafar fortament les mans, eren aspres i rudes, descendí amb els meus dits fins que aquests van tocar les puntes dels seus. I sense pensar-m’ho dues vegades, em vaig inclinar sobre ell i li vaig besar. El món es va aturar de cop, només escoltava els ràpids i violents batecs del meu cor i el so causat per la meva respiració.

     Tot era perfecte, però va ser llavors quan vaig sentir el punyent udol d'aquell animal que, imponent s'alçava davant nostre, ens apartàrem una mica i llavors, la bèstia es llançà sobre Mike. Vaig intentar cridar però, la meua gola endurida només deixava passar grunyits. Contemplant com el salvatge animal trossejava a Mike, escoltava els dolorosos crits d'aquest. Per què, per què havia aparegut? Impotent em vaig desplomar sobre l’humit sòl, veient com l'animal, satisfet, marxava deixant un raig de sang que conduïa al cos inert de Mike.

TEXT 2N MIKE:

     Al prat, la pluja calava fins l'últim filament de la meua vestimenta. Creia que no vindria però quan la vaig veure aparèixer, em vaig aixecar i vaig somriure. Ella va córrer fins a mi. El seu habitual cabell llis, s'havia arrissat i els seus ulls color topazi reflectien emoció. Vaig Somriure, ella es va mossegar un llavi i fortament em va agafar les mans i amb els seus fins dits va fregar els meus. Es va inclinar cap a mi i suaument ens vam besar.

     Vam Percebre un grunyit punyent, ens separàrem una mica i vaig veure l'animal fulminant-me amb la seva hostil mirada. Vaig donar un pas cap enrere, però aquest va encongir les seves extremitats posteriors i mostrant els seus ullals es va balancejar sobre mi. Notava com un dolor ardent com l'infern recorria el meu cos produint-me calfreds electritzants. Vaig cridar els més fort que podia, però el dolor no desapareixia, augmentava, més, molt més, fins que va ser impossible de suportar i em vaig submergir al tranquil món de la mort.

TEXT 3R JACK:

     Era Lluna de Sang, havia de caçar, m'havia allunyat del poblat i em trobava als agrestos boscos del voltant. Vaig baixar cap al turó, on amb claredat hauria preses per caçar.

En el clar, dues figures es trobaven aixecades enmig de la foscor. Em vaig acostar més a aquestes i vaig entornar els ulls. Eren ells, Laura i Mike, en aquest instant es van besar. La ràbia que em recorria per dins va fluir per mi com vinyes enrocant-se sobre la branca d'un arbre. Per què ella li havia triat a ell i no a mi? Em preguntava furiós.

     Els meus ulls es van tornar escletxes, les meves orelles van fer-se més punxegudes i sensibles, el borrissol del meu cos es va anar estarrufant i creixent. Vaig recolzar les meves extremitats a terra i vaig notar com es convertien en urpes esmolades.

     Vaig sortir del meu amagatall i lentament em vaig dirigir cap a ells. Quan em van veure es van apartar. Jo furiós vaig mirar a Mike, vaig flexionar les meues extremitats posteriors i m'abalancí sobre ell. Li vaig esquarterar la gola i li vaig fer una profunda esquerda al cos, fins que vaig saber que havia mort. I tan lentament com havia arribat, me'n vaig anar, deixant a terra empremtes ensangonades.

.       .       .

     La dona, després d'haver recordat l’escena va plorar, va obrir els ulls plorosos i va tornar a mirar la lluna vermellosa, radiant. Llavors va tornar a tancar-los i es va sumir en una profunda letargia, molt conscient de que no els tornaria a obrir.